OBJECTIU GENERAL.-
Tallers de drets civils i democràtics per a jovens.
POBLACIÓ USUARIA.-
alumnes de centres publics a Pedreguer.
NIVELLS.-
Intentar intereactuar amb primaria secundaria i altres nivells.
Epa.
METODOLOGIA A PROPOSAR.-
-utilizara temps de classe com a temps complementari.(sempre si així ho creu el professorat)
-incloure tot l'alumnat.
-conéixers els drets humans aplicats a la nostra realitat social actual.
-Treballar valors comunitàris i públics a Pedreguer.
-Fomentar una cultura democràtica i política.
-Créixer com a ciudatans responsables.
-Fomentar la capacitat de contribució a l'espai democràtic.
-Detectar comportaments perverses i corruptes.
ESQUEMA.-
Presentació de temes.discussió.
Fer propostes i projectes.
Treball de grups.
Métodes de treball democràtics i participatius
AVALUACIÓ DEL CURS
realitzarem una detecció del curs i les mancances i possibilitats.
OPERATIVITAT.-
proposar a les AMPES Trinquet i Alfas,IES
IES Pedreguer proposta inicial a la Direcció.
S'encarrega uno de nosaltres d'intentar contactar en primer lloc a Directora IES PEDREGUER.
dissabte, 5 de febrer del 2011
ACTA REUNIO TREBALL GENER
Disculpeu el retard en la publicació de l'acta.Els treballs,els dies i le shores ens han atabalat.
En reuniren el passat dia 23 de gener de 2011.
Ens platejarem en primer lloc la voluntat de seguir fent coses.
En segon lloc seguir centrats en educació.
3er.- plantejar una proposta de TALLERS DE DRETS CIVILS I DEMOCRACIA .
Ho plantejarem a les Ampes i a Ies.nosaltres s'encarregarem d etraslladar la proposta i fer-la operativa amb el vist i plau si correspon de l'entitat corresponen.
4.-Informem que esta format-se una PLATAFORMA PEL FOMENT DEL TREBALL EN LA MARINA ALTA .A PEDREGUER TINDREM UNA SECCIÓ.
5.-Mantenim el bloog però fent un format més curt.
7.-S'informa d eles gestions amb AMPA IES que es troba en aquest moment un poc desestructurada en la gestió per diversos motius.
8.-S'informa d ela gestió que està realitzant-se en la Cooperativa per treballar 150 fanecades en gestió pròpia i la possibilitat d'obrir camps educatius amb la gent jove.
9.-Tractem els nintxols de treball en temes de'Autonomia i llei de dependència,pautes pel nou mon del treball,formes modernes d etreball possibles..etc
10.-Acordem fer propostaa de TALLERS i penjar en el blog la proposta.En les properes setmanes s'encarreguem de contactar amb la directora ies PER CONCRETAR POSSIBILITATS.
11.- PROPERA REUNIÓ EL DIUMENGE 27 A LES 11 HS EN LLOC DE COSTUM.
Podem convidar a qui creiem oportú.
En reuniren el passat dia 23 de gener de 2011.
Ens platejarem en primer lloc la voluntat de seguir fent coses.
En segon lloc seguir centrats en educació.
3er.- plantejar una proposta de TALLERS DE DRETS CIVILS I DEMOCRACIA .
Ho plantejarem a les Ampes i a Ies.nosaltres s'encarregarem d etraslladar la proposta i fer-la operativa amb el vist i plau si correspon de l'entitat corresponen.
4.-Informem que esta format-se una PLATAFORMA PEL FOMENT DEL TREBALL EN LA MARINA ALTA .A PEDREGUER TINDREM UNA SECCIÓ.
5.-Mantenim el bloog però fent un format més curt.
7.-S'informa d eles gestions amb AMPA IES que es troba en aquest moment un poc desestructurada en la gestió per diversos motius.
8.-S'informa d ela gestió que està realitzant-se en la Cooperativa per treballar 150 fanecades en gestió pròpia i la possibilitat d'obrir camps educatius amb la gent jove.
9.-Tractem els nintxols de treball en temes de'Autonomia i llei de dependència,pautes pel nou mon del treball,formes modernes d etreball possibles..etc
10.-Acordem fer propostaa de TALLERS i penjar en el blog la proposta.En les properes setmanes s'encarreguem de contactar amb la directora ies PER CONCRETAR POSSIBILITATS.
11.- PROPERA REUNIÓ EL DIUMENGE 27 A LES 11 HS EN LLOC DE COSTUM.
Podem convidar a qui creiem oportú.
diumenge, 9 de gener del 2011
TENIM VOCACIÓ artcle de Lucia Caram Dominica Contemplativa.
Tenim vocació d'inútils
El Nadal és a les portes i l’esperança batega amb urgència tossuda al ritme de les hores i dels esdeveniments. Alguna cosa s’ensorra i tot fa presagiar que s’acosten temps difícils en què l’austeritat s’imposarà i en què no tindrem cap més remei que ser solidaris i compartir el que som i tenim, sentint-nos corresponsables de la sort i la desgràcia dels altres, si és que de debò volem gaudir de pau social. Sens dubte que vénen temps —ja els veiem— en què caldrà discernir què és l’essencial i quines són les necessitats que ens hem anat creant i de les quals haurem de prescindir.
La famosa crisi que patim continua fabricant noves i velles formes de pobres i de pobreses i continua vulnerant el dret de les persones a viure amb dignitat. Cada dia són més els qui encoratjant la il·lusió d’una oportunitat es troben amb les portes tancades i se senten condemnats a la intempèrie de la soledat i l’abandonament d’un hivern que promet ser cru i amarg, amb un fred que congelarà les llàgrimes dels qui, tips de plorar, senten la temptació de llençar la tovallola i retirar-se de la cursa de la vida.
Les cues dels pobres i exclosos, dels aturats que volen treballar, augmenten sense parar, i als qui se’ls va esgotar l’atur i viuen dels 426 euros d’ajuda, se’ls anuncia que al febrer no tindran ni això i que s’hauran de buscar la vida i sobreviure per no malmorir. Voldria tenir esperança, però confesso que de vegades em tenalla la por. M’imagino milers i milers de pisos buits per la impossibilitat de pagar-ne el lloguer, i famílies senceres poblant els diferents racons dels carrers o els baixos d’algun pont per tenir una mica d’intimitat, tot i que en la més absoluta inseguretat. I tots i cadascun, homes i dones, conciutadans i veïns nostres d’aquest primer món civilitzat, continuaran tenint necessitat de menjar, de tenir accés a la higiene, a la salut, a l’educació, mentre són expulsats de la societat.
I enmig de tot això la litúrgia de l’Advent ens convida a l’esperança. Tot ella ve carregada de promeses de vida i ens recorda, per boca del Profeta, que Déu consola i ens convida a consolar el seu Poble; que Ell vol plantar la seva tenda en la nostra història i que es compadeix de les seves criatures.
I per culminar, la nit de Nadal veurem Maria i Josep sense tenir hostal, i amb ells el Fill de Déu, plantant la seva tenda entre els qui res no tenen, compartint a sort i la desgràcia dels humans. I també, enmig d’una nit freda se’ns anunciarà una Bona Nova de part de Déu: «Que ens ha nascut un Salvador.» I tots adorarem el misteri de Déu que entra fins al fons de les nostres misèries. I amb la imatge d’un infant vulnerable, faixat amb bolquers i posat en un pessebre, tindrem la certesa que, per damunt de tot, Déu és amb nosaltres i que tot acabarà bé.
Acabo amb un diàleg d’uns joves voluntaris de la Plataforma d’Aliments de la Fundació Rosa Oriol, en finalitzar una dura tarda de feina donant aliments i acollint la gent. Un va dir: «És molt fort el que passarà quan retirin els 426 euros, hem de treballar de valent per aconseguir mitjans i poder ajudar.» Un altre va comentar: «Ara som necessaris, hem d’unir-nos per buscar una sortida.» I finalment una de les noies va dir: «Sí, hem de fer tot el possible, sabent que la nostra vocació és arribar a ser inútils, perquè ningú no necessiti la nostra ajuda!»
En aquest Nadal renovo el meu desig d’arribar a ser, en aquest sentit, una inútil total, i l’esperança que els càlculs dels economistes fallin, i que l’any 2011 sigui un any de noves oportunitats, un temps per construir amb esperança.
Les cues dels pobres i exclosos, dels aturats que volen treballar, augmenten sense parar, i als qui se’ls va esgotar l’atur i viuen dels 426 euros d’ajuda, se’ls anuncia que al febrer no tindran ni això i que s’hauran de buscar la vida i sobreviure per no malmorir. Voldria tenir esperança, però confesso que de vegades em tenalla la por. M’imagino milers i milers de pisos buits per la impossibilitat de pagar-ne el lloguer, i famílies senceres poblant els diferents racons dels carrers o els baixos d’algun pont per tenir una mica d’intimitat, tot i que en la més absoluta inseguretat. I tots i cadascun, homes i dones, conciutadans i veïns nostres d’aquest primer món civilitzat, continuaran tenint necessitat de menjar, de tenir accés a la higiene, a la salut, a l’educació, mentre són expulsats de la societat.
I enmig de tot això la litúrgia de l’Advent ens convida a l’esperança. Tot ella ve carregada de promeses de vida i ens recorda, per boca del Profeta, que Déu consola i ens convida a consolar el seu Poble; que Ell vol plantar la seva tenda en la nostra història i que es compadeix de les seves criatures.
I per culminar, la nit de Nadal veurem Maria i Josep sense tenir hostal, i amb ells el Fill de Déu, plantant la seva tenda entre els qui res no tenen, compartint a sort i la desgràcia dels humans. I també, enmig d’una nit freda se’ns anunciarà una Bona Nova de part de Déu: «Que ens ha nascut un Salvador.» I tots adorarem el misteri de Déu que entra fins al fons de les nostres misèries. I amb la imatge d’un infant vulnerable, faixat amb bolquers i posat en un pessebre, tindrem la certesa que, per damunt de tot, Déu és amb nosaltres i que tot acabarà bé.
Acabo amb un diàleg d’uns joves voluntaris de la Plataforma d’Aliments de la Fundació Rosa Oriol, en finalitzar una dura tarda de feina donant aliments i acollint la gent. Un va dir: «És molt fort el que passarà quan retirin els 426 euros, hem de treballar de valent per aconseguir mitjans i poder ajudar.» Un altre va comentar: «Ara som necessaris, hem d’unir-nos per buscar una sortida.» I finalment una de les noies va dir: «Sí, hem de fer tot el possible, sabent que la nostra vocació és arribar a ser inútils, perquè ningú no necessiti la nostra ajuda!»
En aquest Nadal renovo el meu desig d’arribar a ser, en aquest sentit, una inútil total, i l’esperança que els càlculs dels economistes fallin, i que l’any 2011 sigui un any de noves oportunitats, un temps per construir amb esperança.
Publicat a Catalunya Cristiana 19 de desembre 2010
dissabte, 1 de gener del 2011
SER PROFESSOR,PER AGUSTIN MORENO
Ser profesor / Agustín Moreno
En la campaña electoral en la enseñanza pública varios sindicatos se han centrado en la defensa de los docentes. También se organizan foros de debate intentando dar respuesta al terremoto social que zarandea el sistema educativo y desconcierta a los enseñantes. Los cambios sociales son de gran complejidad, se acelera la velocidad de producción de conocimientos, están en crisis los ámbitos de socialización (familias) y tienen un fuerte impacto las TIC. El contenido del trabajo docente se endurece por el aumento de las ratios, la complejidad de diversidades existentes, la falta de motivación y de límites en sectores del alumnado y, a veces, la no colaboración de las familias en la educación de sus hijos. No es fácil el ejercicio de la profesión en determinadas zonas y niveles (primer ciclo de ESO). Los nuevos retos conducen a la insatisfacción y a los temores. La quemazón aumenta por la falta de reconocimiento de la función social del profesorado, los recortes salariales, las inseguridades ante el futuro (posible pérdida de la jubilación a los 60 años) o el aplazamiento sine die del Estatuto de la Función Docente. Normas como la de Madrid sobre la autoridad del profesorado suenan a broma en medio de un diluvio de ataques a la educación pública. Con este panorama hay una cosa clara: la clave está en nosotros. En la conciencia de que es el profesor el que marca la diferencia. Actuando en dos planos. En el general, haciendo nuestro trabajo con la misma profesionalidad que la orquesta del Titanic, pero movilizándonos para que no hundan a la escuela pública. Es lo que Michael Apple llama la teoría de la resistencia ante las políticas conservadoras. En el centro educativo, generalizando las buenas prácticas: con respeto y afecto hacia el alumnado, cooperando con otros y compartiendo dudas y problemas, considerando el contexto, contando democráticamente con toda la comunidad y atreviéndonos a innovar. Ante la gran incertidumbre social hay que educar en la autonomía para pensar, sentir y actuar. Como la calidad de la enseñanza de un centro (y de un país) no puede ser mayor que la de sus profesores, pobre de aquel país que no cuida un capital humano tan decisivo. Agustín Moreno es maestro. Fuente: Revista Escuela, Núm. 3.887 (1.782), 9 de diciembre 2010 http://dedona.wordpress.com/2010/12/20/ser-profesor-agustin-moreno/
divendres, 31 de desembre del 2010
2010 UN ARTICLE D'ANTONIO ALVAREZ SOLIS
Danos tu opinión
dijous, 30 de desembre del 2010
LES CIÈNCIES SOCIALS
"Avui les ciències socials han pogut demostrar que la societat sencera i els seus mecanismes d’estratificació són els principals causants de les situacions d’exclusió i, que tot i que les persones, les seues tries i les seues accions són també factors determinants dels processos d’exclusió, resulta extremament complicat dissociar-hi la responsabilitat que té la societat sencera"
De igual manera que en les esglésies hi ha llumers professionals qwue reparen els desperfectes,o professionals del culte com els rectors que viuen a sou de la seva comunitat,o treballadors socials en residències de gent gran,o voluntaris amb títol o sense títol,està clar que les ciències socials han progressat per intentar entendre els jovens,l'atur,les situacions d'exclusió.
Les organitzacions com Càrites han incorporat gran nombre de professionals de les ciències socials,uns a sou i altres com a voluntaris.
En les intervencions socials locals cal incorporar nous elements de treball.
No podem seguir amb el mateix model de fa 30anys.
Aquets acrisi és definitoria.
Res tornarà a ser com abans.
És clar que moltes de les persones que treballaven fa 30 anys s'han adaptat a les noves demandes.
bja
dimecres, 29 de desembre del 2010
DOLÇ NADAL? un article força interessant.
Colaboración
¿Dulce Navidad?
Por José Ramón Ibeas Larrañaga * Teólogo pastoralista - Miércoles, 29 de Diciembre de 2011
CELEBRAMOS unos días en los que los tópicos en torno a la familia, a la mesa, a los regalos, a los cotillones y a las fiestas vuelven a sacarse del cajón, acompañados de programas especiales de Navidad, Nochevieja y resúmenes del año. Un año, por cierto, que arrancó con el terremoto de Haití y que más cerca, en nuestro día a día, se ha caracterizado por la situación de crisis en la que vivimos… ¿vivimos o viven algunos? ¿Somos conscientes o huimos de una realidad que nos asusta? Lo digo porque en los últimos días las grandes preocupaciones han sido si se van a prohibir o no las descargas de películas, música y otros entretenimientos que, hasta ahora, han sido gratis en la Red. Otro derecho que ha supuesto la declaración del estado de alerta es el de volar en avión, que parece tenemos todos. Más de 600.000 afectados, algunos de los cuales piden una media de unos 10.000 euros como compensación por los daños morales.
Preocupaciones que tienen dimensiones más locales como el futuro del Deportivo Alavés, la remodelación del Buesa Arena o la construcción de un auditorio. Temas todos ellos que forman parte de nuestro espacio social.
Todo esto convive con otros debates en torno a las cuestiones sociales, pero de menor intensidad a pesar de que generen mucho sufrimiento. Quizá haya dos claves que nos pueden ayudar a entender lo que está ocurriendo. La primera hace referencia a la dificultad para ver salida a esta situación de crisis. La segunda, a que esta crisis, como casi todas, afecta a un segmento de la población y con verdadera dureza a una parte muy pequeña que queda marginada, excluida, cuando no estigmatizada y condenada. Ésta sigue siendo una crisis de confianza. No sabemos qué hacer para poder salir de ella. Tenemos la sensación de que no nos cuentan todo. De que las cosas están peor de lo que dicen. De que vamos al sálvese quien pueda. En definitiva, nos estamos desmoralizando. Quienes tienen dificultades están en paro, no les llega para vivir y comienzan a sentirse solos, abandonados, aislados. Se culpabilizan de su mala suerte, de no haber sabido aprovechar sus oportunidades, de no ser como otros que tienen trabajo, ingresos y que disfrutan. Además, cada vez escuchan más que son unos vagos, unos defraudadores, que viven del cuento, que son insolidarios y que se aprovechan de las ayudas sociales. Hablamos de derechos, pero del derecho sin caridad surgen aberraciones. Ya decía Goya en sus Caprichos aquello de que "el sueño de la razón produce monstruos".
Un discurso perfectamente pertrechado para que nos lo creamos todos y no rechistemos cuando nos encontramos con políticas que ante el derecho a volar en avión decretan un estado de alarma, pero que ante el derecho constitucional a la vivienda dicen que es el mercado el que manda; que suprimen el impuesto de transmisiones y de patrimonio a la vez que suprimen las ayudas de 450 euros a los parados de larga duración; que sobre las pensiones nos dicen que quieren alargar el cómputo para reconocer el esfuerzo de nuestro trabajo, cuando ese reconocimiento supone una reducción en las cuantías a percibir. Eso sin contar que quienes toman la decisión sobre cuántos años tenemos que cotizar y a qué edad nos jubilamos tienen para sí decididas unas pensiones máximas con un esfuerzo mínimo, poco más que una legislatura parlamentaria. Ciertamente nos estamos desmoralizando.
La historia interminable de Michael Ende narra la fábula sobre un mundo que va desapareciendo por sus contornos y sólo se podría salvar si en el centro de aquel mundo se producía un cambio y el bien se imponía al mal. Como argumento, poco original, pero como ejemplo ilustra lo que nos está ocurriendo con el empleo. Desde la periferia, desde la deslocalización, se está destruyendo el empleo que ayuda al ser humano a realizarse y se está generando otro tipo de empleo que esclaviza a las personas aunque, eso sí, produce más barato. Si no somos capaces de encontrar el antídoto a esta situación, no podremos superar esta crisis ni sus consecuencias. Desde la tradición cristiana no podemos olvidar el relato de la liberación de Israel, donde el pueblo oprimido fue liberado por Dios. Hoy sigue habiendo entre nosotros quienes claman por su liberación.
Me voy a permitir pedir una gran coalición de Olentzero, Reyes Magos y Santa Claus para que se cambie la ley y los endeudados tengan futuro; que el beneficio se reparta generando empleo; que no compremos más barato si no se respeta al ser humano en el proceso de producción. Eso es lo que pido para el año 2011
http://www.noticiasdegipuzkoa.com/2010/12/29/opinion/colaboracion/dulce-navidad
Preocupaciones que tienen dimensiones más locales como el futuro del Deportivo Alavés, la remodelación del Buesa Arena o la construcción de un auditorio. Temas todos ellos que forman parte de nuestro espacio social.
Todo esto convive con otros debates en torno a las cuestiones sociales, pero de menor intensidad a pesar de que generen mucho sufrimiento. Quizá haya dos claves que nos pueden ayudar a entender lo que está ocurriendo. La primera hace referencia a la dificultad para ver salida a esta situación de crisis. La segunda, a que esta crisis, como casi todas, afecta a un segmento de la población y con verdadera dureza a una parte muy pequeña que queda marginada, excluida, cuando no estigmatizada y condenada. Ésta sigue siendo una crisis de confianza. No sabemos qué hacer para poder salir de ella. Tenemos la sensación de que no nos cuentan todo. De que las cosas están peor de lo que dicen. De que vamos al sálvese quien pueda. En definitiva, nos estamos desmoralizando. Quienes tienen dificultades están en paro, no les llega para vivir y comienzan a sentirse solos, abandonados, aislados. Se culpabilizan de su mala suerte, de no haber sabido aprovechar sus oportunidades, de no ser como otros que tienen trabajo, ingresos y que disfrutan. Además, cada vez escuchan más que son unos vagos, unos defraudadores, que viven del cuento, que son insolidarios y que se aprovechan de las ayudas sociales. Hablamos de derechos, pero del derecho sin caridad surgen aberraciones. Ya decía Goya en sus Caprichos aquello de que "el sueño de la razón produce monstruos".
Un discurso perfectamente pertrechado para que nos lo creamos todos y no rechistemos cuando nos encontramos con políticas que ante el derecho a volar en avión decretan un estado de alarma, pero que ante el derecho constitucional a la vivienda dicen que es el mercado el que manda; que suprimen el impuesto de transmisiones y de patrimonio a la vez que suprimen las ayudas de 450 euros a los parados de larga duración; que sobre las pensiones nos dicen que quieren alargar el cómputo para reconocer el esfuerzo de nuestro trabajo, cuando ese reconocimiento supone una reducción en las cuantías a percibir. Eso sin contar que quienes toman la decisión sobre cuántos años tenemos que cotizar y a qué edad nos jubilamos tienen para sí decididas unas pensiones máximas con un esfuerzo mínimo, poco más que una legislatura parlamentaria. Ciertamente nos estamos desmoralizando.
La historia interminable de Michael Ende narra la fábula sobre un mundo que va desapareciendo por sus contornos y sólo se podría salvar si en el centro de aquel mundo se producía un cambio y el bien se imponía al mal. Como argumento, poco original, pero como ejemplo ilustra lo que nos está ocurriendo con el empleo. Desde la periferia, desde la deslocalización, se está destruyendo el empleo que ayuda al ser humano a realizarse y se está generando otro tipo de empleo que esclaviza a las personas aunque, eso sí, produce más barato. Si no somos capaces de encontrar el antídoto a esta situación, no podremos superar esta crisis ni sus consecuencias. Desde la tradición cristiana no podemos olvidar el relato de la liberación de Israel, donde el pueblo oprimido fue liberado por Dios. Hoy sigue habiendo entre nosotros quienes claman por su liberación.
Me voy a permitir pedir una gran coalición de Olentzero, Reyes Magos y Santa Claus para que se cambie la ley y los endeudados tengan futuro; que el beneficio se reparta generando empleo; que no compremos más barato si no se respeta al ser humano en el proceso de producción. Eso es lo que pido para el año 2011
http://www.noticiasdegipuzkoa.com/2010/12/29/opinion/colaboracion/dulce-navidad
dimarts, 28 de desembre del 2010
ELS POBRES I ELS ATURATS SON ELS CULPABLES
"Quan a finals del s. XVIII, l’economia clàssica va començar a fer les primeres propostes sobre com havien d’administrar-se els recursos les societats, es van alçar veus afirmant que no s’havia d’intervenir per a combatre la pobresa. Aquestes veus fins i tot van arribar a dir que els pobres són els responsables de la seua situació i que si se’ls ajudava, mai no n’eixirien per ells mateixos."
Encara en la nostra Societat culpabiltzem a l' aturat,al pobre.
És un inútil i nosaltres som els seus protectors.
Ell no sap administrar-se i nosaltres ens posem paternalistes.
Frases com "el que és pobre que s'apanye.
Cadascú que reme amb el que li toca.
Aixó no es cosa meva.
Ja s'apanyaran els morets.
Perque han vingut.
Ens maten als cristians en terres àrabes i nosaltres damunt els donem menjar?"
Hem de treballar per canviar el pensament.Eixe pensament ens camviarà les actituts i això es transformarà en fets.
Viure d'esquena a les necessitats dels jovens i dir "ja s'apanyaran" o viure d'esquena als que més fragilitat laboral i económica tenen és viure d'esquena a la solidaritat.
Bja
Encara en la nostra Societat culpabiltzem a l' aturat,al pobre.
És un inútil i nosaltres som els seus protectors.
Ell no sap administrar-se i nosaltres ens posem paternalistes.
Frases com "el que és pobre que s'apanye.
Cadascú que reme amb el que li toca.
Aixó no es cosa meva.
Ja s'apanyaran els morets.
Perque han vingut.
Ens maten als cristians en terres àrabes i nosaltres damunt els donem menjar?"
Viure d'esquena a les necessitats dels jovens i dir "ja s'apanyaran" o viure d'esquena als que més fragilitat laboral i económica tenen és viure d'esquena a la solidaritat.
Bja
dijous, 23 de desembre del 2010
CARITES,PREMIS D'HONOR,TEXTE ÍNTEGRE.AUTOR CARLES SIMÓ
Reunit el Jurat dels Premis d’Honor Vila de Pedreguer,
ACORDÀ:
CONCEDIR EL DINOVÉ PREMI D’HONOR A LA DEFENSA DE LESLA SOLIDARITAT A DUES
A l’Àrea d’Acció Social de CARITAS diocesana de València: Per la seua tasca valenta, humanitzadora i humanitària que proveeix d’esperança, oxigen, fortalesa i necessitats bàsiques a les persones que es troben en exclusió social.
Quan a finals del s. XVIII, l’economia clàssica va començar a fer les primeres propostes sobre com havien d’administrar-se els recursos les societats, es van alçar veus afirmant que no s’havia d’intervenir per a combatre la pobresa. Aquestes veus fins i tot van arribar a dir que els pobres són els responsables de la seua situació i que si se’ls ajudava, mai no n’eixirien per ells mateixos.
Avui les ciències socials han pogut demostrar que la societat sencera i els seus mecanismes d’estratificació són els principals causants de les situacions d’exclusió i, que tot i que les persones, les seues tries i les seues accions són també factors determinants dels processos d’exclusió, resulta extremament complicat dissociar-hi la responsabilitat que té la societat sencera.
Arguments com el que hem esmentat han servit durant anys com a excusa per a abandonar els exclosos a la seua sort. Càritas, però, pren aquest afer com el cor de la seua acció i treballa per a les persones excloses, a través d’un ampli i molt efectiu ventall de programes d’acció social. Aquest és un buit que ara CARITAS ompli al costat d’altres actors com els serveis socials i les organitzacions no governamentals sense ànim de lucre.
Amb l’exercici de l’Acció Social, CARITAS diocesana ha omplert un buit en la protecció dels més desvalguts: en els anys en què els serveis socials locals no existien, CARITAS va muntar una xarxa de protecció per a cobrir les necessitats bàsiques de persones que per raons de salut, d’estigma i exclusió no podien arribar a fer-ho pels seus propis mitjans. En aquells anys CARITAS ja entenia que havia de treballar per la societat de tots i, en conseqüència, dirigia la seua acció a totes les persones que patien.
CARITAS diocesana de València ha anat transformant la seua acció social, amb el pas dels anys, i ha anat substituint el vell paradigma dominant basat quasi exclusivament en el paternalisme i l’assistencialisme, en una forma de treball que busca ajudar les persones necessitades a fi que elles mobilitzen també els seus propis recursos i puguen esdevenir menys dependents de l’acció social. Gràcies a aquest treball i als programes de sensibilització l’Acció Social de CARITAS diocesana de Valencia, ha contribuït enormement a la creació d’una potent consciència social en la lluita contra l’exclusió. Amb els seus treballs de recerca CARITAS ha aportat una metodologia rigorosa en la diagnosi dels problemes socials, en l’anàlisi de les causes de l’exclusió i en l’aposta per accions clares i contundents. De fet, els equips tècnics de CARITAS participen en els fòrums científics més importants sobre l’exclusió social al nostre país.
En efecte, l’acció social constitueix una contribució sublim que CARITAS fa a la conformació de la societat de tots. Una contribució que, d’altra banda, ens mostra que en les nostres mans i en les del voluntariat sempre es poden moure els recursos necessaris per arribar a apropar-nos a les persones que més pateixen ajudant-les i capacitant-les perquè puguen eixir de la situació d’exclusió social en què viuen.
Actualment vivim els més volàtils i desiguals processos d’acumulació de riquesa que la història de la humanitat mai ha pogut registrar; a més, la convivència social es veu seriosament afectada pel joc dels partits polítics, les poderoses corporacions mediàtiques o dels fonamentalismes religiosos que demonitzen el contrari, creant així cada cop més espais de no-encontre: espais socials que viuen els uns d’esquena als altres. En aquest context, CARITAS ha sabut dur una ferma i molt valuosa tasca per a propiciar espais d’encontre. És a dir, espais de trobada contra l’exclusió amb l’única ferramenta de l’acció social; i això ho ha sabut fer sense mirar el color de la pell, ni l’origen geogràfic, ni l’opció sexual, ni l’ocupació, perquè és conscient que en l’escenari cru i nu de la pobresa i de la vulnerabilitat social en general tots tenim el mateix aspecte i patim la desolació i la desesperança.
Aquest jurat, en les seues deliberacions, ha valorat enormement els programes de l’Àrea d’Acció Social de CARITAS diocesana de València. En aquest cas destacarem programes que constitueixen autèntiques bones pràctiques d’acompanyament i d’inserció social on CARITAS treballa amb dissenys i recursos propis però també amb el treball en xarxa amb diferents organitzacions no governamentals i no lucratives.
En primer lloc, a través del programa d'acollida, Cáritas desenvolupa un procés d'acompanyament de la persona necessitada i li ofereix la possibilitat d'iniciar un itinerari per a la integració sociolaboral. Enguany, amb la crisi financera, els serveis s'han desbordat. Dins del programa d'Acollida hi ha un servei d'habitatge per a famílies amb escassos recursos, i temporalment cedeix habitatges a famílies amb qui es pacta un pla de treball per a millorar les condicions familiars i la inserció laboral. Així mateix, CARITAS ha participat en diferents plataformes i grups de treball per a valorar la nova Llei d'Estrangeria (LOEX), tot assenyalant el que ha significat en termes de retrocés de determinats drets.
Un altre programa d'enorme importància és el PROGRAMA DE SIDA que es du a terme a través de dos recursos per a malalts de SIDA sense suport, com són la Llar “Mas al Vent”, Casa que acull malalts de SIDA en un estat avançat de la malaltia, mancats de suport familiar i social. O l'Habitatge tutelat “Siquem” per a malalts de SIDA, mancats de llar i de recursos econòmics, i capaços de desenrotllar una vida autònoma.
En tercer lloc, volem destacar també el PROGRAMA DE PERSONES SENSE LLAR, on s'ofereix una alternativa educativa per a iniciar un procés de rehabilitació i reinserció sociolaboral a persones sense llar.
En quart lloc, esmentarem el Programa d'atenció a dones prostituïdes, Projecte Jere-Jere que busca acompanyar dones que exerceixen la prostitució al carrer en la recerca d'alternatives de canvi per a obtenir una autonomia personal i la inserció sociolaboral.
En cinqué i sisé llocs, volem esmentar el Programa d'ocupació amb Cursos d'ocupació en l'àmbit domèstic i el Programa de família i infància per a famílies amb menors, en risc d'exclusió social.
I finalment, el programa d'acompanyament social que presta una atenció personalitzada de suport emocional a malalts, tant crònics com terminals mancats de suport familiar i amb una difícil situació econòmica, que estan hospitalitzats o a les seues llars.
Paral·lelament, CARITAS diocesana de València té una escola de voluntariat amb programes de formació molt complets.
CARITAS fa tot aquest treball fidel a un principi que és el del cristianisme, però que és a la vegada un principi assumible per totes les persones siguen quines siguen les seues creences. Més que un principi s’expressa com un deure: Estima el proïsme com a tu mateix!! Aquesta frase asseverativa podria considerar-se com un deure universal. Quelcom que hauríem de tenir clar tots els que componem la societat global d’avui dia. Però..., sabem realment estimar? Segurament la resposta és que no, si atenem a la dificultat que moltes persones experimenten en la nostra societat a l’hora d’estimar els que no pensen igual, ni tenen la mateixa opció sexual, ni el color de la pell, o fan pudor, van mal vestits, estan malalts, o tenen alguna discapacitat, etc. Per sort, CARITAS i la meravellosa acció social que fa estan al nostre abast per ensenyar-nos dia a dia a estimar el proïsme. MOLTÍSSIMES GRÀCIES PEL VOSTRE MAGNÍFIC TREBALL.
dissabte, 4 de desembre del 2010
DEBAT SOBRE ELS PREMIS VILA DE PEDREGUER:`CÀRITES
Si us sembla bé podem encetar uns comentaris sobre els premis a Càrites i agafaem de base el treball de Carles Simó en la seva presentació.
Podem fer-lo com a comentaris o enviar-me'ls per imeil i els penjarem en el blog.
benja
diumenge, 21 de novembre del 2010
COM PODRÍEM INCULCAR VALORS EN LES NOVES TECNOLOGIES EN EL MON EDUCATIU ACÍ A PEDREGUER?
El substantiu o nom
Són paraules amb les quals ens referim a les persones (Federic), els animals (hipopòtam) i les coses (taula).
Classes de noms:Es poden classificar en:
§ comuns / propis
§ individuals/ col·lectius
El gènere: masculí i femeni.
El nombre dels noms pot ser singular (una cosa) o plural (més d'una cosa)
pensaments de joventut
Prova de matemàtiques
Prova de matemàtiques
La propera setmana (15-19 novembre) els quarts faran una prova de matemàtiques sobre la numeració i la multiplicació (no entra la multiplicació per dues xifres). Segons la classe tenen un dia diferent el control. Quart A serà el
PROPOSTES DIA 21-11-10
Ens hem reunit a Pedreguer a dia 21-11-10 per seguir treballant sobre propostes de VALORS I JOVENTUT.
Hui hem fet algunes reflexions com les següents:
-Conveniència de fer un sondeig sobre les entitats i nivells de preocupació sobre aquest tema.
-La resistència poblacional que existeix per participar activament.Existeix una comodidat general en quasi molts sectors.
-Parlem del AMPA IES i la conveniència d'augmentar la participació general.
-Caldria proposar algo operativament per seguir treballant.
-Es planteja per UN OBJECTIU CURT I FÀCIL.
-Cal valorar la gran oferta d'activitats que hi ha en la nostra comunitat.
-Estudiem la participació en les jornades d'Ecoturisme i les seves limitacions.
-Es proposa fer un concurs de literatura en Valencià i Castellà.
-Intentaríem fer tres nivells d'accio 1-2 ESo 3-4 ESo 1-2 Bachiler i intentar un treball.
-S'han intentat fer altres alternatives de teatre amb angles amb resultat dispers.
-Es reflexiona sobre el projecte d'espai jove vegent que ens aquest moment necessita perfilar-se molt més en molts aspectes com franges horaries,etc.
LA PROPOSTA FINAL és la següent:
-Posar-se en contacte amb AMPA IES PEDREGUER.
-Plantejar un treball en la població edat ESO i Batxiller.
-Fer una proposta generalista que siga asumible per tots.
FER UNA ACTIVITAT COM :
-concurs LITERARI en valencià i castella de 1-2 ESO
-Concurs video-VISUAL-GRAFITTIS PER A 3-4 ESO.
-CONCURS 1-2 batxiller MULTIMEDIA AMB MÉS TECNOLOGIES
-Es tractaria de treballar aquest tema amb la Sr Presidenta Ampa i la seva Junta i aportar nosaltres l'esforç que poguem.
-Reflexionem sobre la necessitat de fer canvis en hàbits des de primers anys fins més majorets.
-També s'estudia la PROPOSTA D'INTERCANVI EN IES PEDREGUER AMB NAGOLD i les dates de 28 març a 4 abril de 2011.Es plantegen fer unes JORNADES INTERCULTURALITAT A PEDREGUER.
Vistes les propostes de treball s'acorda intentar que abans de Nadal estiga la proposta feta per traslladar Equip Directiu AMPA i IES per entrar en PGA del proper curs si procedeix i es considera oportú.
La nostra propera reunió serà el DIUMENGE 19-12-10 A LES 11 HS en el lloc de costum.
Podem convidar totes aquelles persones que creguem convenient.
Molte sgràcie si anem fent camí.
Hui hem fet algunes reflexions com les següents:
-Conveniència de fer un sondeig sobre les entitats i nivells de preocupació sobre aquest tema.
-La resistència poblacional que existeix per participar activament.Existeix una comodidat general en quasi molts sectors.
-Parlem del AMPA IES i la conveniència d'augmentar la participació general.
-Caldria proposar algo operativament per seguir treballant.
-Es planteja per UN OBJECTIU CURT I FÀCIL.
-Cal valorar la gran oferta d'activitats que hi ha en la nostra comunitat.
-Estudiem la participació en les jornades d'Ecoturisme i les seves limitacions.
-Intentaríem fer tres nivells d'accio 1-2 ESo 3-4 ESo 1-2 Bachiler i intentar un treball.
-S'han intentat fer altres alternatives de teatre amb angles amb resultat dispers.
-Es reflexiona sobre el projecte d'espai jove vegent que ens aquest moment necessita perfilar-se molt més en molts aspectes com franges horaries,etc.
LA PROPOSTA FINAL és la següent:
-Posar-se en contacte amb AMPA IES PEDREGUER.
-Plantejar un treball en la població edat ESO i Batxiller.
-Fer una proposta generalista que siga asumible per tots.
FER UNA ACTIVITAT COM :
-concurs LITERARI en valencià i castella de 1-2 ESO
-Concurs video-VISUAL-GRAFITTIS PER A 3-4 ESO.
-CONCURS 1-2 batxiller MULTIMEDIA AMB MÉS TECNOLOGIES
-Es tractaria de treballar aquest tema amb la Sr Presidenta Ampa i la seva Junta i aportar nosaltres l'esforç que poguem.
-Reflexionem sobre la necessitat de fer canvis en hàbits des de primers anys fins més majorets.
-També s'estudia la PROPOSTA D'INTERCANVI EN IES PEDREGUER AMB NAGOLD i les dates de 28 març a 4 abril de 2011.Es plantegen fer unes JORNADES INTERCULTURALITAT A PEDREGUER.
Vistes les propostes de treball s'acorda intentar que abans de Nadal estiga la proposta feta per traslladar Equip Directiu AMPA i IES per entrar en PGA del proper curs si procedeix i es considera oportú.
La nostra propera reunió serà el DIUMENGE 19-12-10 A LES 11 HS en el lloc de costum.
Podem convidar totes aquelles persones que creguem convenient.
Molte sgràcie si anem fent camí.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
REUNIO DE TREBALL AL BAR LA MUSICAL 17-10-10
Hem estat fent una pluja d'idees sobre aquesta situació.
És la nostra primera reunió.
I volem compartir les reflexions en veu alta amb altres persones.
Per això hem montat un blog per tal d'escriure i poder comentar lliurement.
Hem parlat que els jovens necessiten un espai en la societat.
La conveniència de fer activitats i programes sense proselitisme.
Considerem que cal posar-se al costat del jove en el seu camí.Acompanyar-los.
Hem parlat moltes voltes dels valors com una activitat transversal.
També considerem que qualsevol activitat ha de ser muntada amb ells.
En el nostre poble hi ha moltes associacions i que els jovens es queden despenjats.
Comentem que les activitats esportives "aguanten" fins els 16 anys i després "cauen" per altres prioritats.
Els jovens necessiten espais d'espontaneïtat i que l'oferta està estancada.Cal ajustar els recursos.
Pensem que són molt importants persones dinamitzadores i que els jovens tinguen eixa necessitat com a pròpia.
Reflexionem com va estar de fracturadores les primeres drogues com el porro en els anys 80 i abans.
Com cada época ha vist com catàstrofica la situació dels jovens que despr´ñes com adults han sabut redreçar.
Pensem que els pares van amb els fills però també veiem postures més pasotes amb alguns pares.
Pensem que seria interessant saber realment l'opinió dels jovens amb enquestes i grups de treball.
Caldria treballar amb els pares per franjes d'edat per veure les demandes.Saber en definitiva qué volen els pares pels seus fills.
Pensem que cal DESPROGRAMAR hàbits d'oci i temps lliure,activitats molt tancades davant els ordinadors,mancades de vida conjunta i activitats.
Pensem en els programes catalans Esplais on es coordinen diverses activitats,la gran quantitat de jovens que eixen de colónies amb tasques diaries en la colonia:fer-se llit,tasques comuns,etc....
Pensem i proposem posar-nos un termini en aquestes reunions "de3a22".
Posar-nos una estructrura oberta de treball.
Estar oberts a totes les sensibilitats socials de la nostra comunitat de Pedreguer.
Intentar acotar els nostres camps de treball i no ser manipulats per cap organització com a grup.
Pensem que és voluntat compartir la informació i buscar coses concretes.
Pensem en contactar amb IES PEDREGUER on hi ha gent molt valuosa treballant i fer propostes conjuntes integradores.
Parlem d'intervencions puntuals en tallers sectorials buscant un finançament.
Ens emplacem per reunire-nos dintre d'un mes aprox.
Convocarà u de nosaltres i quedem obert a convidar a més persones del poble.
Convocarem per imeils i pel blog.
Podem participar directament escrivint comentaris a aquesta entrada.No cal estar inscrit i pot fer-se anónimament.
Totes les portes són obertes.
BENVINGUTS "de3a22"
Aquesta voils ser una finestra oberta al diàleg sobre JOVENTUT I VALORS AL NOSTRE POBLE.
ESTEM TOTS I TOTES CONVIDATS!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)